Faulkner, William
Mentre agonitzo
Barcelona: Proa, 1990
Mientras agonizo
Barcelona: Anagrama, 2002
As I lay dying
London: Vintage, 2004
El lliurament del premi Nobel de literatura l’any 1949 a William Faulkner (1897-1962) va ser el reconeixement totalment merescut a un dels escriptors més extraordinaris del segle XX. Tot i que va seguir escrivint fins abans de la seva mort, l’any 1949 ja havia publicat les seves obres més incontestables, les que van renovar la narrativa nord-americana de la primera meitat del segle. Es tracta, per sobre de tot, de quatre novel·les: El brogit i la fúria (1929), Mentre agonitzo (1930), Llum d’agost (1932) i Absalom, Absalom (1936). Quatre obres mestres en poc més de set anys.
Aquesta és la història dels Bundren. Tot comença amb l’agonia i posterior mort de la matriarca, Addie Bundren. Abans, ha fet prometre al seu marit, Anse, que l’enterraran a Jefferson, uns quants kilòmetres lluny de la seva llar. El viatge en el carro transportant el taüt serà una autèntica odissea, amb riuada inclosa on gairebé perden el cadàver i on un dels fills resulta ferit en el rescat. No cal dir que el viatge en l’espai és metàfora del viatge emocional dels seus personatges, enfrontats amb les seves veritats més doloroses.
Així, al llarg del periple coneixerem els diferents membres: el marit Anse, tossut i impenetrable; els fills Cash (el més abnegat), Darl (el més introspectiu i sentimental) i Jewel (el més visceral, també el més misteriós); la filla Dewey Dell (el secret de la qual coneixerem avançat el relat) i el petitó Vardaman, que en la seva innocència compara la seva mare amb un peix, en una de les imatges més poderoses de la novel·la. També escoltarem la veu de la morta, que revela la seva frustració com a dona i el rebuig que li provoca el fet de la maternitat.
Ambientada com gairebé totes les seves novel·les en el sud profund (Mississippi), Mentre agonitzo és un dels retrats de família més devastadors que s’han escrit mai. De fet, Faulkner s’avança unes quantes dècades al concepte, tan utilitzat avui dia, de disfuncionalitat. Si hi ha una família plena de mentides, secrets i relacions malsanes, aquests són els Bundren. Com a guinda final, sabrem que Anse no només ha fet el viatge per complir la promesa, sinó que hi té altres motius més terrenals.
L’obra és paradigmàtica de l’estil de Faulkner i del seu univers. No hi ha narrador objectiu; tota la història ens la van narrant els seus protagonistes a través de monòlegs interiors que reflecteixen les seves pors, desitjos, motivacions, etc. sense cap mena de filtre. El lector ha d’anar unint els fils, encaixant les peces i arribar a les seves conclusions. No és una lectura fàcil, és cert, però l’esforç val la pena.
Traslladar Faulkner al cinema no és tasca fàcil. L’últim a intentar-ho amb aquesta novel·la va ser l’actor/director James Franco, l’any 2013. No sembla que se’n sortís del tot, vista l’acollida crítica i comercial… Aquí teniu el tràiler.
