Creta Kanoo

Park, Chan-wook. Old boy Madrid: Lola Films, DL 2005 No sóc una amant del cinema de terror, però cada any intento anar un dia al Festival de Cinema de Sitges, amb una llista de recomanacions prèviament feta per amics experts en cinema fantàstic i de terror. Gràcies a aquest festival sempre acabo trobant alguna genialitat, aquest va ser el cas d’Old boy. Una pel·lícula senzillament genial, amb una història que t’atrapa, una banda sonora que et porta de la mà per la història, una interpretació molt bona del protagonista, una escenografia perfecte i un final sorprenent. Hi ha alguna escena d’una...

Wenders, Wim. Buena Vista Social Club : música cubana, gente cubana, poesía cubana, sabor cubano. Barcelona : Manga, 2003 Teniu alguna melodia que us recordi a l’inici de l’estiu? Jo sí. Sempre que comença a fer calor em ve al cap la música d’Ibrahim Ferrer, Omara Portuondo i Compay Segundo, i en concret la cançó “Chan, Chan”, no me la puc treure del cap! Buena Vista Social Club, és un club de L’Havana, però també és el títol d’un àlbum de música produïda per Ry Cooder i un documental de Wim Wenders. En aquest cas us parlaré del documental… espero...

Oz, Frank. Un Funeral de muerte. Barcelona : DeAPlaneta, DL 2007 Què pot sortir d’una pel·lícula que gira al voltant d’un funeral, dirigida per l’actor que dóna vida a Yoda, protagonitzada pel que interpreta a Tyrion Lannister i escrita per un guionista que va agafar idees d’un funeral d’un parent? És obvi, una pel·lícula per plorar… de riure. Una excel·lent (i macabra) història, resultat de la combinació de la comèdia negra i l’humor britànic. Si us fan riure les situacions absurdes aquesta és la vostra pel·lícula!

Mihaileanu, Radu. El Concierto. Barcelona : Savor, DL 2010 El concierto és una comèdia agredolça, inspirada en el cas real d’un ciutadà rus, que explica la història oblidada dels russos represaliats pel règim soviètic per no haver volgut seguir les directrius xenòfobes del govern, i ho fa, molt sovint, amb un to hilarant i molt divertit. Si no l’heu vista, reserveu-vos-la per una tarda que necessiteu animar-vos i prepareu-vos per passar una bona estona rient. El títol fa referència al concert en Re Major per a violí de Tchaikovsky … no sabeu quin és? després de veure aquesta pel·lícula segur...

Makhmalbaf, Samira. A las cinco de la tarde. Barcelona: DeAPlaneta, DL 2008 Després de la caiguda del règim talibà, a l’Afganistan es van obrint les escoles per dones. Nogreh amaga al seu conservador pare que hi va, vol dedicar-se a la política i fins i tot arribar ser presidenta de la república, però el burca, les tradicions i el règim masclista segueixen arrelats en la societat del país. Tot i que ja han passat més de setanta anys des de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara existeixen països i ideologies on es neguen a les dones els seus drets...

Farhadi, Asghar. A propósito de Elly. Barcelona: Cameo, DL 2010 Un grup d’amics que volen passar tres dies de vacances a la costa, una convidada que desapareix al segon dia sense deixar rastre … i un munt d’incògnites al seu voltant que poc a poc es van descobrint. Amb uns personatges de carn i ossos, molt representatius de l’Iran més actual i complex, la pel·lícula ens presenta el xoc cultural que avui en dia hi ha a en aquest país, entre la modernitat i la tradició, i ho fa sense bons ni dolents, sense buscar controvèrsia, sinó intentant entendre les...

Mendoza, Eduardo La Ciudad de los prodigios Barcelona: Seix Barral, 2008 Onofre Bouvila, un jove pagès arruïnat dels Pirineus, sense escrúpols ni moralitat, arriba a Barcelona, al 1887,  amb la intenció de fer fortuna. A través del protagonista de La ciudad de los prodígios el lector va descobrint, poc a poc, tots els canvis urbanístics, socials i econòmics que va experimentar Barcelona entre les dues Exposicions Universals de 1888 i 1929. No és una novel·la històrica, ja ho adverteix l’autor al pròleg, sinó que és més aviat una novel·la picaresca ubicada a una Barcelona que està evolucionant fins a convertir-se...

Sánchez Arévalo, Daniel Azul oscuro casi negro Madrid : Sogepaq, DL 2006 No sóc una gran fan de les pel·lícules espanyoles, però de tant en tant, quan trobo alguna petita joia, com aquesta, no puc deixar de recomanar-la a tothom. És una llàstima que, tot i guanyar tres premis Goya, passés una mica desapercebuda pels nostres cines. Azul oscuro casi negro és una pel·lícula molt centrada en els personatges, on tots tenen històries personals i originals, un drama que gira al voltant de l’amor i el sexe, amb alguns tocs d’humor, on els protagonistes, sobretot els masculins, fan unes brillants...

Ghobadi, Bahman. Las Tortugas también vuelan. Barcelona : Cameo Media, cop. 2005 Aquesta pel·lícula explica la duríssima història d’uns nens d’un camp de refugiats del Kurdistan iraquí que cada dia arrisquen la vida per desactivar mines per després vendre-les. Al mateix temps el poble busca una antena parabòlica per aconseguir notícies sobre l’imminent atac dels Estats Units contra l’Iraq. Un dia arriba un noi mutilat, la seva germana i el fill d’aquesta, que té una premonició: la guerra cada cop està més a prop. Si busqueu una història antiamericana no la mireu, ja que la pel·lícula es centra en el moment...

Ritchie, Guy. Snatch : cerdos y diamantes. Madrid : Columbia Tristar, cop. 2001 Franky és un lladre de diamants que ha d’entregar-ne un d’enorme al seu cap, Avi, però el perd per una aposta en un combat de boxa il·legal, que en realitat és una trampa per robar-li. Quan Avi se n’assabenta contracta a Tony per trobar-lo. La cerca del diamant es torna un joc de bojos, amb enganys i xantatges. Snatch : cerdos y diamantes és una pel·lícula amb un ritme trepidant, una estètica que recorda als videoclips i un guió brillant, gens convencional i ple d’un humor negre...

Vigalondo, Nacho. Los Cronocrímenes. Barcelona : Cameo, DL 2008 El protagonista, Héctor, passa el temps assegut al seu jardí mirant pels prismàtics, quan veu una noia i intenta trobar-la al bosc, de  sobte algú amb la cara embenada i unes estisores l’ataca per l’esquena. Héctor aconsegueix escapar i arriba a un laboratori científic amagat al mig del bosc, allí, una màquina li ofereix la possibilitat de realitzar un viatge extraordinari a través del temps, això, però, té unes conseqüències imprevisibles. Una pel·lícula perfecte per aquells que vulguin passar una estona d’angoixa lleu.

Marías, Javier. Los Enamoramientos. Madrid : Alfaguara, 2011 “La última vez que vi a Miguel Desvern o Deverne fue también la última vez que lo vio su mujer”, després de llegir la primera frase del llibre no vaig poder deixar la història. La mort és el punt de partida de Los enamoramientos, i, a partir d’aquí, s’entrellaça amb l’amor fent fluir una història que poc a poc t’enganxa i et fa sentir mil emocions. La història gira al voltant del triangle  dels “enamoraments” entre el matrimoni de Luísa i Miguel, entre María i Díaz-Varela, entre Díaz-Varela i Luísa, i una...