Tyler Durden

Ennis, Gart / Dillon, Steve. Predicador: Antiguo testamento. Barcelona: Planeta DeAgostini, cop. 2010 Ennis, Gart / Dillon, Steve. Predicador: Nuevo testamento. Barcelona: Planeta DeAgostini, cop. 2010 Jo no ho veia clar, em va costar decidir-me, una sèrie amb un protagonista que com indica el títol és un predicador, amb el seu alçacoll blanc… doncs no em motivava gaire. Això d’entrada, però quan finalment un amic em va convèncer de que donés una ullada al còmic no em podia creure el que veia. Ja he parlat en una altra entrada de Garth Ennis, el genial i passadíssim de voltes guionista de...

Busiek, Kurt / Anderson, Brent E. Astro City. Bacelona: Norma, 2011 La frase que més repeteixo en les meves recomanacions és que no són per tothom, i en aquest cas tampoc. Si no us agraden els superherois aquest còmic potser no us agradarà. Si no us agraden els superherois per previsibles, poc creïbles, personatges plans, esquemes repetitius… bé, potser aleshores sí que aquest còmic us agradarà. El fan del còmic de superherois que hi ha dins meu em demana un aclariment. Tot allò que he dit de còmics previsibles, poc creïbles etc. etc. hi és en els còmics de superherois,...

Chiklis, Michael. The Shield. Primera temporada completa: al margen de la ley. Madrid: Sony, cop. 2007 Parlaré d’una sèrie que té la mala sort de no ser The Wire. És possible que us agradi The Wire i també The Shield, a mi em passa, però potser no és el més normal. The Shield és una sèrie de policies, i d’acció, quedaria bé dir que voregen la fina línia que separa els policies honestos dels corruptes, però els protagonistes fa temps que van creuar la línia.

Bourdain, Anthony. Confesiones de un chef. Barcelona: RBA, 2001 Va ser una colega bibarnablocaire qui em va parlar d’aquest autor, concretament Iris Duarte, i li vaig fer cas, tot un encert! No sóc molt de llibres de cuina jo, a mi el que m’agrada és menjar, però tot i així em vaig posar amb el llibre. No us deixeu enganyar per la foto, Bourdain s’assemblava més a una estrella del heavy metal que a un cuiner només preocupat per cuinar els macarrons al dente. Drogues, alcohol, sexe a la cuina, manipulació d’aliments antihigiénica… Sí a tot!

Céline, Louis-Ferdinand. Muerte a crédito. Barcelona: Lumen, 2000 Céline, Louis-Ferdinand. Mort a crèdit. Barcelona: Edicions 62, 1987 Céline, Louis-Ferdinand. Mort à crèdit. Paris: Gallimard, 2009 La frase del títol surt a la novel·la Reo de nocturnidad, d’Alfredo Bryce Echenique, el protagonista està ingressat i els metges li recomanen que escrigui com a teràpia i li demanen que ho faci “amb les vísceres, com Céline” i el personatge s’exclama que no és precisament fàcil. Louis-Ferdinand Céline serà recordat com un dels primers escriptors que escrivia amb el cor, amb el seu geni, sense importar-li si ofenia a algú (o potser desitjant-ho)...

Stegner, Wallace. Ángulo de reposo. Barcelona: Libros del Asteroide, 2009 És obligatori començar explicant que parlaré del llibre Ángulo de reposo, de Wallace Stegner, un autor incomprensiblement poc publicat al nostre país. Els designis dels mercats editorials són inescrutables… Hi havia una època on els Estats Units d’Amèrica no eren ben bé el que són ara. Hi havia el civilitzat Est, i la resta, el salvatge Oest. El nom no era perquè sí. Si hi ha un mite arrelat als Estats Units d’Amèrica és el del self made man o “home fet a si mateix”, no és estrany el seu país...

Fante, Dan. Fante: un legado de escritura, alcohol y supervivencia. Barcelona: Sajalín, 2012 Començaré a parlar de la família Fante parlant de Charles Bukowski. A Bukowski hi havia molts autors que li agradaven, i molts d’altres que no, seva és la frase “els crítics confonen profund amb avorrit”. Alguns dels seus autors predilectes eren Knut Hamsun o Louis-Ferdinand Céline, però per sobre de tots li encantava John Fante. Hi ha similituds: fills de pares emigrants i pobres, es van sentir durant anys americans de segona (de fet Bukowski era de pare nord-americà però va néixer a la ciutat alemanya d’Andernach), i...

Wagenstein, Angel. Adiós, Shangai. Barcelona: Libros del Asteroide, 2009 Shangai, a la llunyana Xina, un nom exòtic, una paraula que omple la boca i ens fa pensar en ports llunyans, mariners, lumpen, antres a mig camí entre prostíbuls i bars, llocs on ens podríem trobar amb Corto Maltès, o amb el Tintín d’El lotus blau. Doncs no, al llibre no trobareu pràcticament res d’això. Permeteu-me fer un salt, canviar de tema i parlar-vos d’un vaixell, el Sant Louis. Aquest vaixell va sortir d’Hamburg amb més de 900 jueus que fugien d’una Alemanya nazi que els hi començava a posar les...

Paz Soldán, Edmundo. Norte. Barcelona: Mondadori, 2011 Sé que aquest títol equival a ficar-me en tot un jardí, però estic amb ganes de marxa! Roberto Bolaño va ser un dels grans, un dels grandíssims, tot i que només se li va reconèixer després de mort, aleshores van sortir fans com bolets i pràcticament el van canonitzar. Així, entre nosaltres, he de confessar que m’encanten les seves novel·les enormes Los detectives salvajes i 2666 i que de la resta de la seva obra tinc opinions més diverses. Tant és, només per aquests dos llibres es mereix un lloc d’honor al món...

Boldú, Ramón. Bohemio pero abstemio: memorias de un hombre de segunda mano. Bilbao: Astiberri. Ramon Boldú és un dels pocs artistes que aconsegueix que no avorreixi del tot l’slice of life. Però què és l’slice of life? Amb slice of life (literalment: llesca de vida) s’agrupaven els còmics més o menys autobiogràfics, el seu tema era la vida mateixa, amb les seves vicissituds i reflexions. Estaven a l’extrem oposat del còmic més majoritari, el de superherois fa uns anys i el manga actualment. Això, quan va aparèixer va ser com aire fresc, almenys per a mi que a finals dels...

Waller, Reed / Worley, Reed. Omaha. Bilbao: Astiberri 2008-2011 Aquest post m’està costant més del normal, l’escric alhora que estic descobrint el còmic, i cada cop tinc menys coses clares. El més normal és parlar d’Omaha com un còmic per adults, o eròtic, o sexualment explícit, i seria correcte, en part. Molts còmics sexualment explícits apenes tenen història, van lligant amb més pena que glòria una escena amb la següent, sense tenir en compte ni credibilitat ni matisos en els personatges, i una història interessant queda completament fora de l’abast, tampoc és que es busqués.

Palahniuk, Chuck Club de lluita Barcelona: Empúries, 2005   Bé, sent el meu nom Tyler Durden, aquesta recomanació és poc menys que obligada. El Club de lluita és la primera novel·la de Chuck Palahniuk, a qui li va costar moltíssim poder-la publicar, els editors la trobaven “excessivament pertorbadora”… està clar que no és una obra per a tots els públics. Finalment Palahniuk va aconseguir que li publiquèssin la novel·la i va tenir una gran sort en forma d’adaptació cinematogràfica. Una adaptació cinematogràfica de les bones, amb Edward Norton, Brad Pitt i Helena Bonham Carter; això sol ja és bo, són...