Chelsea girl

Rovira-Beleta, Francisco Los Tarantos Valladolid: Divisa, 2008 Al Bibarnabloc ens volem afegir a la celebració de l’Any Carmen Amaya que, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, preveu tot un seguit d’activitats durant l’any 2013 dedicades a retre homenatge a aquesta artista barcelonina i catalana universal. I no trobo millor manera de recordar-la que amb aquest imprescindible document en forma de pel·lícula que és Los Tarantos. Primer, perquè ens permet recuperar la figura de Carmen Amaya en el Somorrostro de la seva infància i que tant va contribuir a engrandir el mite de la bailaora; segon, perquè és...

Taylor, Kathrine Kressmann. Adreça desconeguda. Barcelona: La Magrana, 2008 Taylor, Kathrine Kressmann. Paradero desconocido. Barcelona: RBA, 2008 Taylor, Kathrine Kressmann. Inconnu à cette adresse. Paris: Autrement, 1999 Entre novembre de 1932 i març de 1934, Max li envia al seu amic Martin 12 cartes des de San Francisco. Martin, des de Munic, li envia a Max 6 cartes . I un dels dos envia una carta final que mai arribarà al seu destinatari.

González, José. Veneer. Imperial, cop. 2003 Una portada minimalista, va ser la imatge que va triar pel seu àlbum de debut aquest músic que, tot i el seu nom i aspecte físic, us sorprendrà saber que és suec. Sí, no és cap broma. Els pares i la germana gran de José González, fugint  de la dictadura militar de Videla, van marxar de l’Argentina el 1976 i es van instal·lar a Göteborg (Suècia) i allà, el 1978, José va néixer i créixer entre les influències hardcore dels grups nòrdics i l’escalfor de la música llatina de la seva família (menció especial per la influència de la música cubana...

Cercas, Javier. Las leyes de la frontera. Barcelona: Mondadori, 2012 Cercas, Javier. Les lleis de la frontera. Barcelona: Mondadori, 2012 L’estiu de 1978 Ignacio Cañas, un adolescent de Girona, travessa la frontera. La frontera física de poc menys de 200 metres que separa el barri de xarnegos de classe mitjana on viu, del barri dels albergs provisionals i la misèria on vivia l’escòria de l’escòria. Però també traspassa la frontera porosa entre la insatisfactòria vida familiar i escolar, i la fascinació i la por del costat salvatge que, de la mà de la banda del Zarco i de la Tere,...

Leão, Rodrigo. La montaña mágica. Madrid: Resistencia, 2011 Vuitè disc en solitari del portuguès Rodrigo Leão, un dels compositors més prestigiosos de la cultura musical portuguesa i per extensió europea. La montaña mágica és un viatge a través dels records de la infància i l’adolescència condensats en dotze temes minimalistes i melancòlics. La coincidència del títol amb la novel·la de Thomas Mann és pura anècdota. La montaña mágica de Rodrigo Leão és imaginària; un refugi ideal per trobar la pau en els records i fugir del desassossec de la realitat actual. Similar al refugi que va trobar a la regió d‘El Alentejo on va composar bona part del disc.

Veneno, Kiko. Échate un cantecito. Madrid: Sony, cop. 2012 Edició 20 aniversari del que va ser l’àlbum amb més èxit de vendes i crítica de Kiko Veneno. La clau de l’èxit rau potser en la creació d’un univers poblat de personatges i situacions entranyables, combinat amb unes melodies encomanadisses i un “bon-rotllo” generalitzat. Una barreja perfecta entre el realisme màgic del lumpen de les “

Drake, Nick. Pink moon. [S.l.]: Island, 1972 Nick Drake ens va deixar el 1974 amb només 26 anys i tres discos al mercat. Però a diferència d’altres mites de la cultura popular si ha esdevingut un autor de culte no ha estat per la seva prematura i tràgica mort, sinó per la força d’un llegat artístic que a mida que passen els anys és més reivindicat per les noves generacions. Pink Moon va ser el tercer i darrer disc d’aquest llegat. Us convido a escoltar-lo mentre llegiu el post:

Llach, Lluís. Memòria d’uns ulls pintats. Barcelona: Empúries, 2012 Allunyat dels escenaris des de fa un temps, el músic Lluís Llach ha sorprès tothom amb aquesta primera novel·la. La seva publicació ha aixecat un munt de recels, tant per la significació del seu autor, com per la controvèrsia que al nostre país segueix generant qualsevol referència a la Guerra Civil i els esdeveniments anteriors i posteriors. Un passeig per la xarxa us pot mostrar com aquestes reticències s’esvaeixen amb la lectura de Memòries d’uns ulls pintats De la mà d’en Germinal assistim a la infància inconscient, l’adolescència heroica i la...

Young, Neil. Harvest [USA] : Reprise, 1972 Es compleixen 40 anys de la gravació d’un dels àlbums més valorats de la història del rock. El 14 de febrer de 1972 Neil Young va publicar el disc Harvest. De fet la gravació es va començar a gestar un any abans. Neil Young, separat ja de Crosby, Still, Nash & Young, va anar a Nasville per actuar en un programa de televisió. Allò si que eren late shows!!! Imagineu-vos: Johnny Cash de presentador i juntament amb Neil Young els altres convidats eren gent de la talla de Linda Ronstadt i James Taylor.

Vian, Boris Escritos de jazz Barcelona : BackList, 2011   Tenint en compte l’ascendent que la figura de Boris Vian ha tingut en la educació sentimental i cultural de diverses generacions, fa temps que buscava una excusa per recomanar qualsevol de les seves facetes creatives. Ara se’m presenta la ocasió per partida doble: la recent reedició d’Escritos de Jazz per BackList, i la BCN Negra 2012. Anem per parts. Abans de l’escriptor ens trobem amb el músic. Cantant, trompetista, director artístic de la discogràfica Philips i crític de jazz, Boris Vian va col·laborar en les més prestigioses revistes musicals del...

Muguruza, Fermín. Asthmatic Lion Sound System: Remix. Barcelona : Sinedin, 2009 Hiperactiu, compromès, controvertit, visionari, inquiet, polèmic, arriscat… aquests són només alguns dels adjectius que poden definir la trajectòria professional i l’actitud vital de Fermín Muguruza. Pioner i referent del punk dels 80, vedat en algunes ciutats espanyoles pel seu posicionament polític, alquimista de les músiques basques amb els sons d’arreu i militant compromès en mil i una causes.

Evora, Cesaria. Nha sentimento. Paris: Lusafrica, 2009 “Saudade” és el terme d’origen portuguès per expressar un sentiment que tot i estar a prop de la melancolia, la tristesa i l’enyorança no és exactament això. És intraduïble; és “saudade”. Saudade és el que sento en assabentar-me que la cantant Cesaria Evora abandona la seva carrera musical a causa de la seva precària salut.