Hipatia

Yang, Zhang. La ducha [S.l.] : Filmax, DL 2002 El bany, o La dutxa se centra en un bany públic de Pequín, amb els seus usos i costums, que acaben per convertir-lo en un centre viu de la comunitat, on es respecten a les persones grans com també especialment a les persones amb discapacitat intel·lectual. Els banys són entesos com un espai de convivència social, un lloc de trobada, descans, xerrada i joc. Un bany públic on s’igualen a les persones en despullar-les d’un dels seus símbols de classe: el vestuari.

Wang, Wayne. Mil años de oración; The Princess of Nebraska. Madrid: Karma, DL 2008 “Fan falta tres-cents anys de pregària per creuar un riu amb algú en una barca. Calen mil anys d’oració per compartir un coixí amb algú“ El senyor Shi es retroba amb la seva filla, Yilan, resident als USA, després de molts anys de separació, decidit a ajudar-la a recuperar el seu matrimoni. S’esdevé llavors un retrobament que servirà perquè els dos es coneguin millor i tinguin la possibilitat d’enderrocar les barreres generacionals que els separen, encara que per això hagin de fer-ho en una terra que no...

Ventura, Lourdes. La Tiranía de la belleza: las mujeres ante los modelos estéticos. Barcelona: Plaza & Janés, 2000 “L’autorespecte és la millor mascareta, el millor lifting que ens podem regalar a nosaltres mateixes, l’únic cosmètic de llarg abast“ Un problema actual, propi de la societat de consum, és el culte al cos i al seu valor estètic. L’obsessió pel cos perfecte ha conduït especialment a la gent jove a una tirania de la bellesa. Això dificulta i impedeix en molts casos la coexistència d’altres valors de major importància i necessitat en la formació humana.

Yimou, Zhang. Amor bajo el espino blanco. Barcelona: Cameo, cop. 2012 Una poètica història verídica, d’amor i innocent. Una delicadesa captivadora, una història senzilla, bella sense caure en excessos, que flueix entre bonics paisatges i moments de somriures i llàgrimes. El primer amor pur i sincer, la primera vegada que t’agafen de la mà, el primer petó, aquest amor etern, almenys durant un període de temps. Una pel·lícula per tornar a creure en l’amor. Zhang Yimou, director i fotògraf xinès va debutar com a director amb Sorgo Rojo (1987), pel·lícula guanyadora de l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Tant Ju dou...

Ceinos, Pedro. Manual de escritura de los caracteres chinos. Madrid: Miraguano, 2003 A la Xina els nens aprenen a conèixer els caràcters repetint una i altra vegada. Els alumnes que escriuen de forma incorrecta un caràcter durant el dictat, són forçats a escriure’l cent vegades. No sembla la millor manera per fer estudiar a un estranger adult, veritat? Una de les característiques més destacades de la cultura xinesa i que més sedueix a l’estudiant estranger és el seu sistema d’escriptura, d’origen logogràfic (similar en aquest sentit als sistemes maia i egipci) i que consta de milers de símbols, anomenats caràcters, els hànzì...

Mo, Yan. Shifu, harías cualquier cosa por divertirte. Madrid: Kailas, 2012 Jo vaig créixer sol i famolenc, testimoni del patiment humà i de la injustícia. El meu cor desborda simpatia per la humanitat en general i indignació per una societat plena de desigualtats. Cada persona té els seus propis motius per convertir-se en escriptor. Mo Yan va nèixer a Gaomi, un territori poc poblat, rodejat de planes i on no hi havia quasi cap mitjà de transport. En la seva infantesa la gent lluitava per mantenir la mort allunyada, menjaven les fulles dels arbres, després la seva escorça, per passar...

Muñoz, Marcelo. El enigma chino: treinta años de observador. Madrid: Espejo de Tinta, 2007 Si pretendes algo que te interesa, ármate de paciencia, constancia y perseverancia. Confucio Des del seu primer viatge el 1978 a la 42a Fira Internacional de Cantón, l’autor, representant d’una empresa espanyola de maquinària industrial, ens explicarà l’evolució vertiginosa de la Xina durant tres dècades gràcies als més dels seus cent viatges i milers d’hores de conversació amb xinesos representatius del país. La transformació de la fisonomia de la ciutat,  les Olimpíades del 2008, l’evolució política i socio-econòmica… fins a arribar a un país modern i...

Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses : divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval.  Barcelona: Albertí, 2007 El llibre ofereix divuit breus biografies d’algunes de les personalitats més rellevants de la Catalunya medieval que tenen en comú el ser dones i el fet d’assolir objectius que segons el seu paper social els hi eren vedats. Acompanyen els textos els corresponents quadres genealògics per a facilitar la comprensió dels lligams familiars com també l’escut d’armes que cadascuna d’aquestes dones va tenir dret a usar. Són biografies ràpides de llegir i que ens permeten identificar les relacions que hi va haver entre elles. Vides...

Haddad, Joumana. Yo maté a Sherezade : confesiones de una mujer árabe furiosa. Barcelona: Debate, 2011. És colpejar i colpejar, una i altra vegada, i veure que res no canvia, només el nombre de blaus a la pell. Sherezade en la cultura àrab és una dona reconeguda i amb estudis, i que gràcies a la seva intel·ligència va poder escapar de la mort, delectant al rei Shahryar amb les seves històries. De tots és coneguda com a protagonista de l’antologia de contes orientals de Les mil i una nits. Però aquestes històries, segons l’autora, només ens vénen a dir com...

Rivière, Margarita. El placer de ser mujer. Madrid: Síntesis, 2005 Tarzán representava el coratge de l’home que s’atrevia a tot tipus de desafiaments, juntament amb la seva companya Jane, fidel, sempre en segona línia, disposada a recolzar el seu heroi. Al llarg de la història les dones han sentit plaer però l’han callat durant molt de temps. Encara moltes d’elles entenen el plaer de ser dones com alguna cosa decidida per damunt d’elles i fins i tot contra d’elles. En realitat, ser dona no ha estat un gran plaer perquè no hem descobert fins fa poc el poder de la...

Calders, Pere / Dagoll Dagom. Antaviana. Barcelona: Edicions 62, 2002. Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994), un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, va estudiar dibuix i pintura i va mantenir regularment col•laboracions en mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals, com ara l’Avui i el Canigó. La faceta de contista és en la que més va destacar però en cap cas es pot desmerèixer la resta de la seva obra literària, tant en la vessant novel•lística com en la d’articulista de premsa. Catalogar-l’ho com a “autor-de-contes-humorístics-i-fantàstics” seria banalitzar la vàlua del seu corpus literari.

Seierstad, Asne. El llibreter de Kabul. Barcelona : Edicions 62, 2004  “La Leila sent la vida, la joventut, l’esperança que li fuig sense poder evitar-ho. Sento el seu cor com una pedra feixuga i solitària, condemnada a trencar-se sense remei.” A través dels mitjans de comunicació ens arriba informació parcial de la crua realitat que viuen les dones en tots aquells països on el gènere femení està infravalorat. Els 19 capítols d’aquest llibre, que donen lloc a 19 relats costumistes, són una barreja de crònica periodística i novel•la, on se’ns ofereix una visió àmplia de l’Afganistan: la història, els costums...