Freixas, Pau. Herois Barcelona : Cameo, DL 2011 Arribava l’agost, el meu pare agafava vacances a la fàbrica, i a vegades sense dormir, quina irresponsabilitat!, agafava el 124 familiar i començaven les nostres vacances d’estiu. Teníem per davant tot un més al poble d’Andalusia, d’on tinc els meus millors records d’infantesa. Retrobar les cosines, parar per casa només per menjar i dormir, banyar-nos al safaretjos del poble, jugar a fet i amagar per tot el poble, estar desperts tota la nit per festes, comprar “polos de a duro” i gaudir dels passejos en bici… era fantàstic.

Vander Zee, Ruth. La historia de Erika. Pontevedra : Kalandraka, 2005 A la meitat del capítol 9 de la sèrie Germans de sang, ambientada a la Segona Guerra Mundial, els soldats avancen pel bosc, quan de sobte s’aturen i veuen alguna cosa que l’espectador ignora. A la següent escena es veu un dels soldats corrent de tornada al camp base per avisar als seus superiors que han descobert alguna cosa. Quan el tinent li demana que és el que han trobat, el soldat no li sap respondre. Mentrestant, l’espectador es pregunta què deu ser el que han trobat. El visionat...

Cuarón, Alfonso. Y tu mamá también. Madrid: El País, DL 2006 Julio i Tenoch són amics, joves i viuen la vida sense preocupacions. En un casament coneixen a la Luisa, una jove espanyola casada amb un cosí d’en Tenoch, que es troba perduda, sola i cansada del seu matrimoni. Després d’una notícia inesperada per a la Luisa, ella i els dos joves comencen un viatge per carretera rumb a la Boca del Cielo, una platja paradisíaca. Julio i Tenoch faran un viatge cap a la maduresa. La Luisa, en canvi, busca sentir-se desitjada, estimada i lliure.

Jones, Kirk. La niñera mágica. Madrid : Universal: 2006 Ens trobem davant d’un híbrid entre Mary Poppins i La bruja novata. Una pel·lícula per a nens i protagonitzada per nens, per tant l’èxit entre la canalla esta assegurat. El senyor Brown acaba de perdre la seva dona i es troba que s’ha de fer càrrec dels seus 7 fills. Els nens són d’allò més trapelles i es dediquen a fer la vida impossible a totes les mainaderes que contracta el seu pare. Inesperadament apareix a casa dels Brown la senyoreta McPhee, una nanny de “curiosa” aparença acostumada a tractar amb...

Linlaker, Richard. Antes del amanecer: cuando el amor llega sin avisar. [S.l.]: Warner, cop. 2004 Potser m’arrisco a que em prejutgeu si dic que m’agraden les històries d’amor. Hi ha qui pensa que una pel·lícula d’amor o un llibre romàntic són un gènere secundari i potser la culpa la tinguin llibres i pel·lícules amb massa sucre que desvirtuen exageradament la realitat però, jo he trobat veritables joies dins del gènere, productes molt dignes tot i que per fer-ho m’hagi hagut d’empassar films bastant prescindibles. No és el cas de Antes del amanecer.

Lasseter, John. Toy Story [S.l.]: Buena Vista, DL 2005 Les joguines de l’Andy tenen por de ser substituïdes pels nous regals que el nen esta a punt de rebre per al seu aniversari. Woody, la joguina favorita de l’Andy, prova de tranquil·litzar a la resta fins que apareix Buzz Lightyear, una joguina d’acció espacial basada en un programa de televisió. La rivalitat i l’enveja fa que la relació entre en Woody i en Buzz no comenci amb bon peu. Woody planeja desfer-se d’en Buzz, però desprès d’un seguit d’esdeveniments es troben junts i abandonats en una estació de servei. A...

Zemeckis, Robert. Regreso al futuro. Madrid : Universal, 2007 Em pregunto si m’arrisco molt tornant a recomanar una pel·lícula dels 80, i la resposta potser sigui afirmativa, però és que no em puc estar de recuperar una vegada més un d’aquells films que van marcar una època i que van quedar a la retina i la memòria de les masses. Dirigida pel Robert Zemeckis i produïda per l’Steven Spielberg, Regreso al futuro es va estrenar al 1985 i va suposar el trampolí a la fama mundial del seu protagonista, el Michael J. Fox. Regreso al futuro ens explica les aventures que...

Collins, Suzanne. Els jocs de la fam Barcelona : Estrella Polar, 2009 En Flames L’Ocell de la revolta   Ja fa uns quants anys el senyor Harry Potter va aparèixer al panorama literari juvenil amb força i va néixer la Pottermania. Ara, finalitzada la nissaga, podem fer balanç i arribem a la conclusió que, sense tenir en compte si ens agraden o no les les aventures d’en Harry i els seus amics, s’ha de reconèixer que gràcies a ell molts joves han descobert el plaer per la lectura, i això ha provocat que les editorials hagin apostat per aquest gènere....

WEIR, Peter El club de los poetas muertos Madrid: Touchstone, 2001   La relació mestre-alumne ha estat moltes vegades motiu central de pel·lícules. Des de diferents punts de vista, el cinema s’ha introduït en els budells de les escoles i ens ha mostrat com els mestres, que representen l’experiència, els valors i la constància, han estat capaços de convertir-se en els referents d’alumnes que per una o altre raó necessitaven d’un guia que els ajudés a trobar el seu camí. Rebel·lió a les aules, L’indomable Will Hunting, Ments perilloses o Descobrint al Forrester són clars exemples de com la relació...

Crichton, Michael. Urgencias. Warner Bros, cop. 2005 Amb permís de l’Omar m’atreviré a recomanar-vos una sèrie de televisió. Al principi van ser General Hospital, M.A.S.H., Saint Elsewhere, Doctor en Alaska… Ara tenim Anatomia de Grey, House, Nip/Tuck, Hospital central…el nombre de sèries de metges és interminable però jo em quedo amb Urgències (E.R.).

HUGUES, John. El club de los cinco Madrid: Universal, DL 2005 Potser en els últims anys el cinema no s’ha dedicat gaire a produir pel·lícules d’estudiants. Va ser durant els anys 80 i 90 que es van estrenar moltes pel·lícules sobre adolescents, ambientades en instituts i universitats i que explicaven històries sobre la seva vida quotidiana, aventures i relacions amoroses. Durant aquella època es van estrenar tants films que avui dia podem considerar que existeix un gènere cinematogràfic amb identitat pròpia. El podríem denominar cinema d’estudiants o d’adolescents, en anglès High School Movies.

Reiner, Rob. La princesa prometida. Madrid: Tripictures, DL 1998 Basada en la novel·la homònima de William Goldman La princesa promesa és un conte de fades dels que ja no es filmen. Els nens i els joves d’avui dia ja no se senten atrets per aventures al més pur estil clàssic, exemptes d’efectes especials i buides d’estrelles de Hollywood. Però aquells que s’atreveixen a donar una oportunitat a aquest tipus de pel·lícules descobreixen que no tot són grans produccions i que hi ha petites joies cinematogràfiques que, amb el pas dels anys, esdevenen especials.