González, Carlos. El meu nen no menja: consells per a prevenir i resoldre el problema. Barcelona: Columna, 2007 González, Carlos. Mi niño no me come: consejos para prevenir y resolver el problema. Barcelona: Temas de Hoy, 2010 Què ens explicarien els nostres fills si poguessin parlar? Potser una cosa així: “Des que vaig complir nou mesos vaig començar a notar els meus pares una mica pesats amb el menjar. Fins aleshores, els meus pares em donaven de menjar força bé; però van començar a voler-me donar una altra cullerada quan jo ja havia acabat, i un dia em van intentar...

Daldry, Stephen. Billy Elliot: quiero bailar [S.l.]: Universal, DL 2008 L’acció es situa al 1984 durant una vaga de miners al comtat de Durham al nord d’Anglaterra. Billy és un nen que viu en un barri obrer amb el seu pare vidu, el seu germà i la seva àvia. Jackie, el pare de Billy, vol que el seu fill rebi classes de boxa, però al nen no li agrada l’esport. Un dia, al gimnàs, Billy descobreix les classes de dansa de la Sra. Wilkinson, una dona de fort caràcter que l’anima a participar. Serà a partir d’aleshores que Billy s’adonarà...

Innocenti, Roberto. La casa. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2009 Hi ha moltes formes de saber més sobre la història del segle XX. Jo us en proposo una una mica diferent: analitzar imatges tot llegint poesia. Així podríem definir el que ens ofereix el llibre que us vull recomanar. La Casa és un viatge a través de la història del segle XX, des de 1900 fins a 1999, mitjançant una típica casa de camp italiana i de les persones que l’han habitada. L’encarregada de narrar-nos la història és la mateixa casa, que esdevé a la vegada protagonista principal.

Ende, Michael. El secret de la Lena. Barcelona: Cruïlla, 2003 Ende, Michael. El secreto de Lena. Madrid: SM, 1999 ¿Quin fill no ha pensat en alguna ocasió que els seus pares no el comprenen i que li porten constantment la contrària? ¿Quin pare o mare no ha pensat en alguna ocasió que sempre està contradient els seus fills? Això mateix és el que li passa a la Lena amb els seus pares i als pares amb la Lena. A casa de la Lena tot funciona bé fins que els seus pares la contradiuen, i això passa molt sovint. La Lena...

Austen, Jane Orgullo y prejuicio Madrid: Alianza, 2011 Austen, Jane Orgull i prejudici Barcelona: Proa, 2003 Feia mesos que Monsieur Loyal m’havia prestat el llibre. Coneixedora dels meus gustos literaris, em va dir: –Llegeix-t’ho, no te’n penediràs. Confesso que al principi em feia una mica de mandra llegir un clàssic, però per fi vaig trobar el moment i no puc dir una altra cosa que gràcies, gràcies, gràcies, feia temps que no gaudia tant amb una lectura. Dir que aquesta història m’ha agradat és poc.

Miyazaki, Hayao. Ponyo en el acantilado. Madrid: Aurum, D.L. 2009 Hayao Miyazaki, el mestre de l’animació nipona, va sorprendre al 2008 amb una pel·lícula que trencava una mica amb l’estil narratiu dels seus anteriors films i retornava als seus orígens. Ponyo en el acantilado és una faula-conte que no té res a veure amb la La Princesa Mononoke, El viatge de Chihido, o El castell ambulant, en canvi sí té punts de semblança amb Mi vecino Totoro. Ponyo en el acantilado narra la història d’amor i amistat d’en Sosuke, un nen de cinc anys, i un ésser màgic que primer...

Donner, Richard. La profecía. Madrid: Twentieth Century Fox, DL 2003 Amb el motiu d’il·lustrar el nou conjunt d’etiquetes relacionades amb les emocions vaig rebre l’encàrrec de fer-vos una recomanació per fer-vos tremolar. No sóc gaire fan de les històries terrorífiques, així que en el meu repertori només es troben aquells productes imprescindibles. Vaig haver de rebuscar en la meva memòria i ràpidament tenia tres o quatre idees que després d’una petita enquesta va quedar reduïda a una, i és que si tothom a qui vaig preguntar va coincidir, és perquè sense cap dubte és tracta d’un clàssic que es pot...

La mare. Barcelona: Intermón Oxfam, 2009 Si tal i com es va comentar en un post anterior una pregunta a la que tots els pares i mares s’han d’enfrontar és: Com es fan els nens?, els pares adoptants, a més a més, s’han d’enfrontar a una altra pregunta que no té res a veure amb la biologia: D’on vinc? El fet d’adoptar no és nou, però sí que ha viscut en els darrers 10-15 anys, amb el creixement de l’adopció internacional, un veritable boom, que ha portat a casa nostra molts infants per aquesta via. Degut a aquest fenomen hi...

Mayle, Peter. D’on venim?: els fets de la vida sense falsedats i amb il·lustracions. Barcelona: Beascoa, D.L. 2004 Mayle, Peter. ¿De dónde venimos? : los hechos de la vida sin disparates y con ilustraciones. Madrid: Maeva Young, 2011 Poden passar anys, dècades o segles, però si hi ha una pregunta que fan els infants i que no canvia amb el pas del temps és aquella que diu: com es fan els nens? Pares i mares, no tingueu camp mena de dubte que aquest moment arribarà. I tot i que ara parlar sobre sexe, per sort, no és cap tabú i...

Montellà, Assumpta. La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats. Badalona: Ara LLibres, 2006 La Guerra Civil Espanyola (18 de juliol de 1936 – 1 d’abril de 1939) va ser un conflicte que va esdevenir quan una part de l’exèrcit es va aixecar contra la Segona República Espanyola. Una guerra que fa enfrontar germans i veïns, i que segons el bàndol sublevat va suposar la mort de més de 500.000 persones. El conjunt de pèrdues a Catalunya, entre morts i exiliats, oscil·la entre 130.000 i 150.000. I a aquestes xifres s’haurien d’afegir les víctimes de la repressió durant la postguerra, que va...

Burton, Tim. Eduardo Manostijeras. Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2001 Al 1990, entre Batman i Batman vuelve, Tim Burton, fidel al seu estil, va dirigir la seva pel·lícula més tendra i original. Barrejant a Frankenstein i a Pinotxo, el director i la guionista Caroline Thomson van crear un personatge ben peculiar, ple de puresa i bons sentiments. Un dia, Pegg, una venedora de cosmètics a domicili, troba a les golfes d’un castell a Eduardo Manostijeras, un ésser creat per un inventor que malauradament ha mort deixant-lo inacabat. L’Eduardo està sol i Pegg decideix endur-se’l a casa. L’Eduardo deixa casa seva....

Stevenson, Robert. Mary Poppins. [S.l.]: Disney, DL 2009 La australiana P.L. Travers va escriure Mary Poppins el 1934 i trenta anys després la factoria Disney la va portar al cinema amb el mateix títol. La versió cinematogràfica es va prendre algunes llicències respecte a la novel·la original, la qual cosa va provocar el disgust de l’autora, que no va donar el seu consentiment per les adaptacions cinematogràfiques de les cinc seqüeles de la història. Això va provocar que Mary Poppins es convertís en un títol únic i, amb el pas del temps, tot un clàssic del cinema musical.